Aquest llibre és el resultat de vuit anys de recerca recorrent els més de tretze que portem ja de crisis de l’habitatge, que comença amb la crisi subprime als Estats Units i acaba reclamant un marc legal específic per a l’habitatge, la necessitat de diversificar les seves formes de tinença i fer-les realment funcionals, així com una reorientació de les operacions actives i passives del mercat hipotecari. És un viatge en el temps i en l’espai, que ens porta des dels suburbis abandonats a Califòrnia a les cooperatives en cessió d’ús a Europa, del finançament de l’habitatge via titulització al «habitatge col·laboratiu» i el blockchain, del «American Dream/*Nightmare» a les albors d’una nova bombolla immobiliària, si no la prevenim amb mecanismes estructurals.
L’obra analitza críticament les claus legals que expliquen la generació de la crisi, la seva globalització i els seus efectes i reaccions a Espanya, posades en un context europeu. Mitjançant elles, el lector podrà trobar respostes o, almenys, formar-se una opinió, en qüestions complexes com: té o hauria de tenir tothom dret a ser propietari del seu habitatge?; és compartir o «accedir» a un habitatge l’alternativa real i universal a comprar-la o cal reelaborar institucions seculars per a garantir la necessària estabilitat i assequibilitat?; tenim o no tenim a Espanya un sistema hipotecari fort i garantista si el comparem amb el nord-americà?; ho hem fet pitjor a Espanya del que ho han fet en la resta de països europeus en temes d’accés i pèrdua d’habitatge?; què ha tingut a veure la crisi de l’habitatge amb les males pràctiques bancàries?; han estat suficients les mesures que s’han pres a un costat i a l’altre de l’Atlàntic després de l’esclat de la crisi i en prevenció d’una futura?; és bo que alguns jutges es «inventin» la llei per a protegir al feble davant la inacció del legislador i la pressió social?; hem de viure tots necessàriament en les mateixes grans ciutats?; en definitiva, té solució el problema de l’accés de l’habitatge?
Ja els avanço que desgraciadament no existeixen solucions senzilles a problemes complexos. Encara que sí que poden identificar-se i tractar-se els relacionats amb l’habitatge des d’una òptica científica, allunyada d’interessos partidistes, de lobbies i d’ideals polítics, que arribi a generar el suficient impacte social i que ajudi als necessitats d’habitatge, als operadors i als responsables polítics a prendre millors decisions. Això és el que aquesta obra pretén.
